En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s?assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l?esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat.
Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. Canteu, esperits, canteu és l?últim text de l?única autora premiada dues vegades amb el National Book Award.

L’ala esquerra és la primera part d’Encegador, un monument literari concebut en forma de papallona que narra un viatge vital a través d’un Bucarest on es fonen l’experiència personal i el temps històric. Aquest volum se centra en la infantesa i la joventut del protagonista, un trajecte mitològic i fantasmal on les estàtues cobren vida i els records familiars esdevenen llegendes fosques. Cărtărescu es mostra en aquest llibre en tota la seva esplendor.

L?estiu del 2017 un estudiant rep l?encàrrec de buidar una petita llibreria d?Alger que s?ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l?any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d?un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva. Kaouther Adimi barreja passat i present, realitat i ficció, per explicar-nos la història de la llibreria i editorial que va esdevenir punt de trobada d?autors com Saint-Exupéry i André Gide, i que va desafiar la censura publicant el primer text d?Albert Camus. Amb sensibilitat i destresa l?autora guia el lector pels carrers d?una ciutat on un home somiava reunir totes les veus del Mediterrani.

En Daniel Benchimol és un periodista angolès que somia les vides de persones desconegudes. L?artista plàstica Moira Fernandes plasma en pintura els seus propis somnis, el neurocientífic brasiler Hélio de Castro crea una màquina per filmar-los i en Hossi Kaley, hoteler i exguerriller que pateix amnèsia, hi té una relació encara més estranya i misteriosa. En Daniel Benchimol tractarà amb tots ells, mentre veu com neix a Angola, un país totalitari a la vora del col·lapse, el somni ideal de la llibertat. La societat dels somiadors involuntaris és una novel·la sobre l?Angola contemporània, però també sobre la imaginària i somiada, en un moment en què la ingerència del meravellós en el real és una necessitat vital. Una faula profètica que posa en qüestió la realitat històrica, un relat satíric convertit en un instrument de transformació que intenta superar l?esquerda entre pensament i acció.

En una Venècia màgica i tràgica, la Villanelle, amant de la nit i filla d?un gondoler, neix amb una particularitat: els peus palmats. Treballa de crupier al casino de la ciutat, on coneixerà la dona casada a qui entregarà el seu cor i també el seu futur marit, un home ferotge que acabarà venent-la a les tropes napoleòniques. Amb elles arribarà fins a la gelada Rússia, on es trobarà amb en Henri, un jove soldat crèdul i innocent. Enginyosa, provocadora i amb una prosa encisadora, Winterson ens ofereix una oda a l?hedonisme, a amors de diverses menes i a les turbulències emocionals que generen les passions, on l?inimaginable aconsegueix fer-se real. La passió és la novel·la més lloada de Jeanette Winterson, un clàssic modern que confirma l?autora com una de les millors escriptores de l?actualitat.

En Dad Lewis va perdre el seu fill, amb qui no es parlava, per una discussió, i ara, un cop li han diagnosticat un càncer terminal, sap que aviat perdrà la vida. La seva dona i la seva filla s?esforcen perquè els seus últims dies siguin còmodes, però alguns canvis subtils en la tranquil·la comunitat on viuen, com ara l?arribada d?un nou predicador de Denver, han remogut records latents. Amb el suport de la dona i la filla, i envoltat de la comunitat d?amics i veïns, cada un enfeinat amb els seus reptes personals, en Lewis entoma el seu destí de manera que la seva experiència transcendeix el tema de la mort i esdevé una meditació commovedora sobre les connexions, i les separacions, que constitueixen una vida.

Amb la ironia corrosiva que identifica la seva literatura, David Foster Wallace explora l?entorn més immediat i s?embarca en un creuer de luxe, es passeja per una fira de llamàntols i segueix la campanya electoral McCain2000 per desconstruir els aspectes aparentment més marginals de la cultura popular i mostrar l?exuberància de la societat de consum. Aquest recull ens mostra el Wallace més incisiu, sempre disposat a evitar el tòpic i capgirar la normalitat aparent.
He ballat (breument) la conga ofereix per primera vegada en català un recull dels millors articles i reportatges wal·lacians, i constitueix una porta d?entrada indispensable a l?univers crític de l?autor.

Dos anys després del naixement de la seva filla Katie, la Victoria Roubideaux aconsegueix anar a la universitat, i els germans McPheron es troben amb un hivern llarg i fred al davant. A Holt la vida segueix el seu curs, plena de noves històries: un nen que neteja el jardí de la veïna i es fa càrrec del seu avi, una treballadora social, una mare soltera i una parella amb dificultats econòmiques que ha de protegir els seus fills d?un tiet alcohòlic es veuen obligats a lluitar per la supervivència emocional en un entorn advers. Mentre els nous personatges conviuen amb els antics, un succés inesperat sacseja la casa dels grangers i posa a prova la petita i nova família, que haurà d?aprendre a reinventar-se.
Capvespre és una meravellosa nova mostra de la prosa de Kent Haruf, que és capaç de crear paisatges literaris commovedors a través de personatges genuïns que s?enfronten a situacions doloroses i quotidianes. Una novel·la coral on el poder i la força de les persones senzilles s?uneixen a la bellesa natural per narrar una història entranyable sobre l?amor familiar.

Empesa pels seus pares, la Mary Ventura viatja en un tren de luxe, gegant i misteriós. Allà coneix una dona que l?aconsellarà mentre travessen els camps de conreus i els túnels eterns que condueixen al novè regne, el territori de la negació i la voluntat congelada, d?on no es pot tornar.
Escrit l?any 1952, aquest conte inquietant, simbòlic i tenebrós s?endinsa en l?univers d?una ment trencada que es revolta contra les convencions i pren contundentment el control de la pròpia vida. A Mary Ventura i el Novè Regne, Sylvia Plath esbossa els trets característics de la seva escriptura i mostra un domini absolut de l?observació i la descripció dels detalls.

En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d?una breu recuperació a l?hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat.
Burhan Sönmez guia de manera brillant el lector a través de la ment d?en Boratin i planteja dues preguntes cabdals: qui som, sense els records que ens configuren? I: quin paper juga en la nostra identitat el passat del lloc on vivim? L?autor ens ofereix un text ple d?històries que llisca, suaument, pels revolts i els significats de la memòria, el poder i la fortalesa humana.